L’última dia a classe, varem comentar la teoria de la dissonància cognitiva. Hem va semblar una teoria molt interessant per això, he fet un resum que explica breument en que consisteix. Espero que us sigui útil per entendre millor el concepte.
El concepte de dissonància cognitiva fa referència a la tensió o disharmonia interna del sistema de idees, creences, emocions i actituds que percep una persona al mantenir el mateix temps dos pensaments que estan en conflicte, o per un comportament que entra en conflicte amb la seves creences. És a dir, el terme se refereix a la percepció de incompatibilitat de dos cognicions simultànies. Per tant, sempre que no existeixi una harmonia el sistema cognoscitiu de la persona, direm que existeix una dissonància cognitiva o una incongruència.
Aquest concepte va ser formulat per primera vegada el 1957 pel el psicòleg Leon Festinger en la seva obra “ A teory of cognitive dissonance”. Aquesta teoria plateja que al produir-se una incongruència o dissonància de manera molt apreciable, la persona es veu automàticament motivada per esforçar-se a generar idees i creences noves per reduir la tensió fins a aconseguir que el conjunt de les seves idees i actituds encaixin entre si, construint una certa coherència interna. És a dir, quan aquesta dissonància apareix, existeix una tendència, per part de la persona, a reduir-la. Això pretén eliminar la tensió sorgida en el seu interior i restablir l’equilibri inicial.
La idea central de la dissonància cognitiva la podríem resumir de la següent manera: quan es donen a la vegada idees que no encaixen entre si per alguna causa (dissonància), automàticament la persona s’esforça per aconseguir que aquestes encaixin d’alguna manera (reducció de la dissonància). Naturalment, no existeix una única forma de reduir la dissonància. Existeixen múltiples camins i l’elecció de uns i altres dependrà de múltiples factors.
