TIPUS DE MEMÒRIA

He trobat classificacions de la memòria que s'enten molt bé. Com que aquests dies a classe hem estat tractant el tema he pensat que podria ser interessant.

MEMÒRIA SENSORIAL: és l’emmagatzament d’informació durant alguns segons, provinents de diferents sentits que prolongen la duració de l’estimulació; aquest procés facilita el processament en la memòria de curt termini . La memòria sensorial fa que es perllongui lleugerament la sensació captada pels sentits. És un temps curt, no dura més de dos segons, i està fora del control de la consciència, ja que es dóna de manera automàtica.

Els magatzems més estudiats han estat els dels sentits de la vista i l’oïda.

-         El magatzem icònic s’encarrega de rebre la percepció visual. Es considera un dipòsit de líquid de gran capacitat en el qual la informació emmagatzemada és una representació isomòrfica de la realitat de caràcter purament físic i no categorial (encara no s’ha reconegut l’objecte). Aquesta estructura és capaç de mantenir nou elements aproximadament en un interval de temps molt curt (aproximadament 250 mil·lèsimes de segon.). els elements que finalment es transfereixen en la memòria operativa seran aquells els quals la persona presti atenció.

-         El magatzem ecoic, per la seva part, manté emmagatzemats estímuls auditius fins que el receptor hagi rebut la suficient informació per poder processar-la definitivament en la memòria operativa.

MEMÒRIA A CURT TERMINI( memòria operativa, memòria funcional):

La memòria a curt termini, reté la informació entre 15 i 30 segons i pot durar varis minuts si hi ha repetició. És el maneig de la informació que passa per la interacció de  l’individu amb el mitjà ambiental. Només una centèsima part de la informació sensorial pot ser emmagatzemada; i d’aquesta, només una vigèsima part és emmagatzemada en forma estable i a curt termini durant un temps suficient com per poder utilitzar-la. Per aquesta raó, amb freqüència se l’anomena memòria funcional. Quan una persona perd la memòria a curt termini, només recorda els successos del passat, però no aconsegueix recordar els successos dels últims minuts. Les funcions generals d’aquest sistema de memòria embarquen la retenció de la informació, el recolzament de l’aprenentatge de nou coneixement, la comprensió de l’ambient en un moment donat, la formulació de metes immediates i la resolució de problemes.

MEMÒRIA A LLARG TERMINI ( memòria remota):

És l’emmagatzemen de la informació per dies, setmanes i anys. És un emmagatzemen de records que no s’utilitzen en el moment però que potencialment poden recuperar-se. La memòria a llarg termini permet viure de manera simultània en el passat i en el present. És l’estructura en la que s’emmagatzemen  records viscuts, imatges, conceptes, estratègies d’actuació, etc. Quan les persones perden la memòria a llarg termini, es tornen incapaces de recordar successos del passat. Aquesta memòria té una capacitat il·limitada i es divideix en memòria declarativa i memòria processal. 

-         DECLARATIVA: es divideix en memòria semàntica i memòria episòdica.

·        Semàntica: és un magatzem de coneixements sobre els significats de les paraules i les relacions entre aquests significats, construint una espècie de diccionari mental. L’organització en aquesta memòria segueix una pauta conceptual, de manera que les relacions entre els conceptes s’organitzen en funció del seu significat. Els esdeveniments que aquesta memòria  posseeixen una capacitat inferencial i és capaç de manejar i generar nova informació que mai s’hagi après explícitament, però que es troba implícita en els seus continguts (entendre el significat d’una nova frase o concepte utilitzant paraules conegudes.)

·        Episòdica: representa esdeveniments o successos que reflecteixen detalls de la situació viscuda i no solament el significat. L’organització dels continguts està subjecta a paràmetres espai – temps; això són els esdeveniments que es recorden i representen els moments i el lloc en que es van presentar. Els esdeveniments emmagatzemats en aquesta memòria són aquells que han estat explícitament codificats. 

-         PROCESSAL: serveix per emmagatzemar informació sobre procediments i estratègies que permeten interactuar amb el medi ambient; és l’aprenentatge de diferents tipus d’habilitats, l’execució de les quals és de manera inconscient o automàtica. L’aprenentatge d’aquestes habilitats s’adquireix de manera gradual, principalment a través de l’execució i la retroalimentació. El grau d’adquisició d’aquestes, depèn de la quantitat de temps emparat a practicar-les, així com el tipus d’entrenament que es dugui a terme.

.

Fenomenologia dels Estats Modificats de Consciència (ECM)

Quan parlem d’estats modificats de consciència fa referència a les alteracions que tenim el es diferents àrees quan prenem algun tipus de substància.

Aquestes alteracions es produeixen canvis en cinc àrees:

1. Percepció :

·        Visuals: visió borrosa, distorsió de les coses, canvis en els colors, etc.

·        Auditives: no solen ser tan intenses com les visuals, augmenta l’agudesa, la música es percep més bonica....

·        També hi ha canvis en les gustatives i tàctils, canvia la consciència del cos, la gravetat, la sensació de pes; alteracions del sentit del temps, que s’accelera i sembla que hagin passat mesos, o va molt lent o s’atura

2. Pensament : en el seu procés normal hi ha una forma lògica, lineal. Sota un EMC falta la seqüència de pensaments, salta, es torna associatiu, de vegades no es controla per tantes associacions i idees desorganitzades; per exemple, es torna molt difícil escriure sota un enteògen. També hi ha canvis en la memòria: s’obliden coses, i es poden recuperar altres com per exemple de la infància. També afecta el contingut del pensament

3. Estat afectiu . Hi ha més intensitat i profunditat emocional. Pot haver eufòria però també desinterès, por, pavor, depressió. Es poden donar experiències

transcendentals: es traspassa una barrera on s’experimenten coses noves amb un augment de l’afectivitat. Per això certs enteògens tenen atractiu entre gent que els usa malament (per exemple a les discoteques, o joves que no tenen maduresa) generant situacions de depressió, pànic o suïcidi.

4. Conducta . Pot generar una actitud de calidesa i cooperació. Segons la personalitat també d’aïllament, introversió i angoixa. En personalitats paranoides pot desencadenar agressivitat verbal o física.

5. Estructura psicodinàmica . Es produeix una ruptura dels mecanismes de defensa i de repressió. Això pot portar a reminiscències de la infantesa amb una regressió a moments satisfactoris o traumàtics guardats a dintre que han creat el patrons de conducta que ens relacionen amb els altres.

En tota experiència de EMC cal distingir tres aspectes fonamentals que la componen i li donen intel·ligibilitat:

1. El tipus de substància (LSD, mescalina, aiahuasca, MDMA, peyote...). Només determina una tercera part de l’experiència

2. Setting : El context en el que s’esdevé l’experiència. És a dir, si està ritualitzat (per exemple, l’Església del Santo Daime, o els xamans...) o no hi ha ritual (per exemple “m’ho va passar un amic a una discoteca...”). El context determina una altra tercera part de l’experiència.

3. Set : L’individu que consumeix la substància: la seva biografia, estat anímic,

caràcter (introvertit o extravertit, per exemple), cultura, edat, intel·ligència,

maduresa... Determina també una tercera part de l’experiència.

És una informació bàsica però penso que està explicada d'una manera molt clara que ajuda entendre el que passa en cada un dels estats .

Roser