UN MÓN FELIÇ

L’altre dia a classe va sortir el tema d’un món feliç de Aldous Huxley. Jo no m’he llegit el llibre però en el segon any de carrera em vaig llegir “El Fin del Hombre”  que és un llibre que parla sobre “Un món feliç”. Per aquest motiu us volia fer un petit resum  de que parla “Un món feliç” i plantejar algunes petites reflexions.

El llibre s’imagina una societat que utilitza la genètica i el clonatge per el condicionament i el control dels individus. És un llibre que tracta sobre la biotecnologia, la gestació d’éssers humans in vitro; la droga soma que provocarà una felicitat instantània en les persones; el sensorama, en el qual es simulaven les sensacions mitjançant la implantació d’electrons, i la modificació de la conducta a través de la repetició constants i, si aquest mètode fallava, administraven diverses hormones artificials. Tots aquests elements en parla el llibre, el qual encara no s’ha comprovat tot i que moltes de les tècniques imaginades per Huxley en el 1932, com la fecundació in vitro, els fàrmacs psicotròpics i l’enginyeria genètica per  la producció d’éssers humans, ja estan aquí, o si més no, molt a prop.

En un “un món feliç” el mal no hi és present perquè ningú pateix dolor de fet, és un món on tots obtenen el que desitgen.  En aquest món s’han abolit les malalties i el conflicte social. Tampoc existeix la depressió, la bogeria, la soledat o l’estrès emocional. El sexe és satisfactori i es troba amb facilitat. Hi ha inclús un ministeri de govern dedicat a garantir que el pas del temps entre l’aparició d’un desig i la satisfacció d’aquest sigui el mínim possible. Ningú es pren la religió en serio, ningú és introvertit ni desitja coses que no corresponguin. De totes maneres ningú, excepte al protagonista, Jonh el salvatge, troba a faltar aquestes coses, ja que tots estan sans i satisfets.

Havent fet un petit resum del llibre ens podríem preguntar que és el que falla en aquest món, ja que a simple vista sembla molt bonic però si et pares a pensar , crec que fallen moltes coses. 

Potser els personatges de “Un món feliç” estan sans i satisfets però han deixat de ser humans. Ja no s’esforcen ni tenen aspiracions, no estimen, no experimenten dolor, no afronten difícils eleccions morals, no tenen família, no fan res del que tradicionalment s’associa a l’ésser humà. Ja no tenen les característiques que ens atorguen dignitat humana. En realitat, ja no existeix el gènere humà, ja que la gent ha estat engendrada pels controladors en castes individuals tant diferents entre ells com els humans dels animals. Els seus mons s’han tornat anti naturals perquè la naturalesa humana ha estat alterada. Els individus deshumanitzats de “Un món feliç” no són desgraciats ja que no són conscients de la seva deshumanització i, encara que en fossin conscients, no els importaria.

Què us sembla? Penso que ha de ser un llibre molt interessant sobretot per reflexionar sobre la naturalesa humana i sobre els valors del éssers humans.

Espero que us hagi agradat i hagi despertat la curiositat algú per llegir el llibre.

Fins aviat.  

Roser Grabuleda.