TEORIA DE L’AUTODETERMINACIÓ

L'altre dia a classe vam comentar la teoria de l'autodeterminació de Deci i Ryan. Em va semblar interessant per això he buscat una mica d'informació sobre de que parla la teoria. 

Aquesta teoria determina en quina mesura les persones s’involucren o no lliurament en la realització d les activitats, tenint en compte una seria de mecanismes psicològics reguladors de la conducta, i buscant en la mesura del possible una major orientació cap a la motivació autodeterminada. Aquesta teoria analitza el grau en que les conductes humanes són voluntàries o autodeterminades, és a dir, el grau en que les presons realitzen les seves actuacions a nivell més alt de reflexió i es comprometen a les accions amb un sentit d’elecció

La Teoria de l'Autodeterminació integra un conjunt de subteories entre les que destaca la Teoria de les necessitats psicològiques bàsiques, segons la qual el comportament humà està motivat per tres necessitats psicològiques universals que semblen ser essencials per al funcionament òptim i el benestar de les persones. Aquestes necessitats són:

• Autonomia: Aquesta necessitat fa referència als esforços de les persones per ser agents, per sentir-se l'origen de les seves pròpies accions i tenir veu o força per a determinar el seu comportament. Es tracta d'un desig d'experimentar un “locus” de control o de causalitat intern. Les persones autodeterminades es perceben a elles mateixes com iniciadores de les seves pròpies accions, seleccionen les seves metes i escullen un curs d'acció que les dugui a aconseguir-les
• Competència: La necessitat de Competència es refereix a la motivació que senten els individus d'experimentar eficàcia personal en la realització de les accions i tasques triades. Les necessitats per la competència porten a les persones a buscar desafiaments òptims per les seves capacitats i intentar mantenir i millorar les habilitats. La competència no es  una habilitat aconseguida sinó un sentit de confiança i efectivitat en l’acció
• Vinculació/relació amb els altres: Aquesta necessitat fa referència a l'esforç per relacionar-se i preocupar-se pels altres, així com sentir que els altres mantenen una relació positiva i autèntica cap a un mateix.

Aquestes necessitats, són necessitats naturals dels essers humans que s’apliquen a totes les persones. En la mesura que les necessitats són satisfetes contínuament, les persones funcionaran eficaçment i es desenvoluparan de una manera saludable, però en la mesura que no s’aconsegueixin aquestes necessitats les persones mostraran malalties o un mal funcionament. En la teoria de l’autodeterminació, les necessitats constitueixen els mediadors psicològics que influiran en els tres principals tipus de motivació que a la vegada, influiran sobre la personalitat, els aspectes afectius, etc.

Una altra contribució important de la Teoria de l'Autodeterminació és la subteoria de la Integració organísmica. Els autors de la Teoria distingeixen entre diferents nivells d'autonomia i de regulació motivacional de manera que la conducta pot estar intrínsecament motivada, extrínsecament motivada o desmotivada.

La Motivació Intrínseca pot referir-se al coneixement, a l'assoliment o a la recerca d'experiències estimulants.

• La Motivació Intrínseca cap al coneixement fa referència al fet de realitzar una activitat pel plaer que s'experimenta mentre s'aprèn, s'explora o s'intenta comprendre quelcom nou.
• La Motivació Intrínseca cap a l'assoliment pot ser definida com el compromís amb una activitat pel plaer i la satisfacció que s'experimenta quan s'intenta superar o arribar a un nou nivell.
• La Motivació Intrínseca cap a les experiències estimulants té lloc quan algú s'involucra en una activitat per divertir-se o experimentar sensacions estimulants i positives derivades de la pròpia dedicació a l'activitat.

Motivació Extrínseca la conducta adquireix significat perquè està dirigida a una fi, com la consecució de recompenses, l'evitació de càstigs o d'emocions negatives, i no per ella mateixa. Es tracta d'un constructe multidimensional en el qual es distingeixen diverses categories de menor a major nivell d'autodeterminació:

• Regulació Externa: Es com el fet de realitzar una activitat o tasca per a rebre recompenses o evitar un càstigs.
• Regulació Introjectada: L'individu comença a internalitzar les raons de la seva acció però la seva conducta encara no està autodeterminada, ja que està regulada per la voluntat d'evitar sentiments negatius com la vergonya o la culpa, o d'experimentar sentiments positius com l'orgull o el reconeixement dels altres.
• Regulació Identificada: És el tipus de motivació extrínseca més autodeterminada ja que l'individu valora la seva conducta i la porta a terme perquè creu que és important i està d'acord amb els seus valors personals i les seves metes.

La desmotivació  té lloc quan no es percep contingència entre les pròpies accions i les seves conseqüències, i és llavors quan l'individu no està ni intrínseca ni extrínsecament motivat l'única cosa que sent és incompetència i incontrolabilitat.

Espero que l'informació us serveixi d'ajuda per entendre millor la teoria.

Bon cap de setmana llarg!