INTEL·LIGÈNCIES MÜLTIPLES A L'AULA

 El penúltim dia a classe vam parlar de les intel·ligències múltiples i vam realitzar un exercici pensant com es podrien treballar a l'aula. Buscant per Internet he trobat aquest quadre on fa un petit resum de quines capacitats té cada alumne segons la intel·ligència, com pensa aquesta alumne, què li agrada, activitats per fer segons la intel·ligència i quin material es necessita. Aquest quadre m’ha semblat interessant perquè penso que explica d’una forma molt resumida i clara aquests continguts. A més, també ens pot donar idees per saber quines activitats podem fer segons la intel·ligència que es vulgui treballar. 

A continuacó del quadre, hi ha uns indicadors per avaluar aquestes compatències. Penso que són unes estratègies vàlides i útils per identificar cada alumne quina o quines intel·ligències domina més. 

INTEL·LIGÈNCIA	PENSEN	ELS AGRADA	ACTIVITATS A FER	MATERIALS A UTILITZAR
LÒGICOMATEMÀTICA Sensibilitat als patrons lògics o numèric. Capacitat per a mantenir llargues cadenes de raonament.	Raonant	Calcular, utilitzar el raonament, preguntar, resoldre enigmes lògics, experimentar, etc.	Càlculs mentals, jocs amb números, problemes d’ingeni, resolució de problemes, etc.	Jocs matemàtics, materials manipulables, calculadores, etc.
MUSICAL Capacita de produir i apreciar ritmes, tons i timbres; valoració de les formes d’expressió musical.	Mitjançant ritmes i melodies	Expressar-se amb ritmes i melodies, cantar, xiular, entonar melodies, portar el ritme amb els peus o les mans, escoltar, etc.	Assistir a concerts, Tocar instruments musicals, cantar acompanyats, escoltar música, etc.	Instruments musicals, cintes de música, CD, gravadores, etc.
CINÈTICOCORPORAL Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.	Mitjançant sensacions somàtiques.	Utilitzar les sensacions corporals, córrer, ballar, saltar, tocar, gesticular, construir, etc.	Jocs de rol, esports i jocs físics, experiències tàctils, manuals, teatre dansa, moviment, exercicis de relaxació, etc.	Equipament esportiu, materials i experiències tàctils, estris per a construir, argila, fang, etc.
LINGÜÍSTICA Capacitat de processar amb rapidesa missatges lingüístics, ordenar paraules i donar sentit esplèndid als missatges.	En paraules.	Llegir, escriure, explicar històries, els jocs de paraules Pensar amb paraules, etc.	Jocs de paraules, narració de contes, lectures orals, fer diàlegs escriure diaris, escriure històries, fer debats, etc.	Llibres, màquines d’escriure, ordinadors, gravadores, etc.
VISUALESPACIAL Capacitat de percebre amb precisió el món visual-espacial i d’introduir canvis en les percepcions inicials.	En imatges.	Pensar en imatges, dibuixar, dissenyar, visualitzar, guixar, etc	Vídeo, activitats artístiques, jocs d’imaginació, pel·lícules, diapositives, il·lustracions, etc.	Materials d’art, gràfics, mapes, càmeres fotogràfiques, biblioteca d’imatges, vídeo, diapositives, etc.
NATURALISTA Atracció i sensibilitat pel món natural. Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat per a descriure les relacions entre les diferents espècies.	Mitjançant la natura i les formes naturals.	Utilitzar el raonament inductiu-deductiu per a experimentar, manipular, investigar, jugar amb mascotes, la jardineria, criar animals, cuidar plantes, etc.	Experiments i anàlisi d’investigacions, tasques que exigeixin observar, tenir accés a la natura, oportunitats per a relacionar-se amb els animals, etc.	Instruments per a investigar ( lupa, microscopi, binocles, etc)objectes del món natural per a observar i analitzar, etc
INTRAPERSONAL Capacitat d’autoestima i automotivació. Accés a la pròpia vida interior i capacitat de distingir les emocions; consciència dels punts forts i dèbils propis.	En relació a les seves necessitats, sentiments i objectius.	L’autorreflexió, fixar-se unes fites, meditar, somniar, planificar, etc.	Instrucció individualitzada, aprenentatge metacognitiu, activitats d’autoestima, projectes propis, decisions, etc.	Redacció de diaris i projectes individuals, llocs secrets, soledat, etc.
INTERPERSONAL Capacitat de percebre i comprendre a les altres persones. Discernir i respondre adequadament als estats d’ànim, els temperaments, les motivacions i els desitjos dels demés.	Transmeten idees a altres persones.	Intercanviar idees amb els altres, dirigir, organitzar, relacionar-se, liderar, manipular, mediar, assistir a festes, etc.	Aprenentatge cooperatiu, tutoria d’iguals, participació en activitats de la comunitat, etc.	Jocs de taula, materials i vestuari pel teatre i la dramatització, jocs en grup, clubs, etc.

DESCRIPCIÓ DE LES IM DELS ALUMNES.

T. Armstrong (2000), ens anomena unes maneres d’obtenir informació per avaluar les intel·ligències múltiples dels nostres alumnes:

1. L’observació: una bona manera de poder identificar les intel·ligències més desenvolupades dels alumnes consisteix en observar com es porten a la classes. Un alumne molt lingüístic parlarà quan no li toca,; el cinètico-corporal no pararà de moure’s. Un altre indicador de les inclinacions dels alumnes a través de l’observació és saber què fan quan ningú els diu què han de fer; o bé, si poden elegir entre vàries activitats, quines escolliran.

2. Llistes de control: tots els professors haurien de tenir un diari per anotar les diferents observacions del alumnes.

3. Elaboració de documents: es poden realitzar amb una càmera fotogràfica per a poder fotografiar als alumnes en moments en què demostrin les seves IM. Als alumnes els agrada molt veure’s en fotografies fent diferents activitats.

4. Revisió dels informes escolars: es poden revisar les notes dels diferents cursos, de matemàtiques, llengua, naturals, etc; així podria ser una prova d’inclinació cap a alguna intel·ligència.

5. Parlar amb els altres professors: es pot aconseguir informació mitjançant els professors especialistes que treballen més específicament amb una o dues intel·ligències.

6. Parlar amb els pares: són els que han vist créixer i aprendre en un ampli ventall de circumstàncies que abracen les vuit intel·ligències.

7. Preguntar als alumnes: són els més experts sobre la seva pròpia manera d’aprendre.

8. Organitzar activitats especials: utilitzant les IM habitualment a l’aula, es tindran nombroses oportunitats d’avaluar mitjançant les intel·ligències.

Espero que l'última aportació us sigui d'aprofit!! Ara toca estudiar i que tinguem sort amb els exàmens!! :)

DISSONÀNCIA COGNITIVAL

L’última dia a classe, varem comentar la teoria de la dissonància cognitiva. Hem va semblar una teoria molt interessant per això, he fet un resum que explica breument en que consisteix. Espero que us sigui útil per entendre millor el concepte.

El concepte de dissonància cognitiva fa referència a la tensió o disharmonia interna del sistema de idees, creences, emocions i actituds que percep una persona al mantenir el mateix temps dos pensaments que estan en conflicte, o per un comportament que entra en conflicte amb la seves creences. És a dir, el terme se refereix a la percepció de incompatibilitat de dos cognicions simultànies. Per tant, sempre que no existeixi una harmonia el sistema cognoscitiu de la persona, direm que existeix una dissonància cognitiva o una incongruència. 

Aquest concepte va ser formulat per primera vegada el 1957 pel el psicòleg Leon Festinger en la seva obra “ A teory of cognitive dissonance”. Aquesta teoria plateja que al produir-se una incongruència o dissonància de manera molt apreciable, la persona es veu automàticament motivada per esforçar-se a generar idees i creences noves per reduir la tensió fins a aconseguir que el conjunt de les seves idees i actituds encaixin entre si, construint una certa coherència interna. És a dir, quan aquesta dissonància apareix, existeix una tendència, per part de la persona,  a reduir-la. Això pretén eliminar la tensió sorgida en el seu interior i restablir l’equilibri inicial. 

La idea central de la dissonància cognitiva la podríem resumir de la següent manera: quan es donen a la vegada idees que no encaixen entre si per alguna causa (dissonància), automàticament la persona s’esforça per aconseguir que aquestes encaixin d’alguna manera (reducció de la dissonància). Naturalment, no existeix una única forma de reduir la dissonància. Existeixen múltiples camins i l’elecció de uns i altres dependrà de múltiples factors.

TIPUS DE MEMÒRIA

He trobat classificacions de la memòria que s'enten molt bé. Com que aquests dies a classe hem estat tractant el tema he pensat que podria ser interessant.

MEMÒRIA SENSORIAL: és l’emmagatzament d’informació durant alguns segons, provinents de diferents sentits que prolongen la duració de l’estimulació; aquest procés facilita el processament en la memòria de curt termini . La memòria sensorial fa que es perllongui lleugerament la sensació captada pels sentits. És un temps curt, no dura més de dos segons, i està fora del control de la consciència, ja que es dóna de manera automàtica.

Els magatzems més estudiats han estat els dels sentits de la vista i l’oïda.

-         El magatzem icònic s’encarrega de rebre la percepció visual. Es considera un dipòsit de líquid de gran capacitat en el qual la informació emmagatzemada és una representació isomòrfica de la realitat de caràcter purament físic i no categorial (encara no s’ha reconegut l’objecte). Aquesta estructura és capaç de mantenir nou elements aproximadament en un interval de temps molt curt (aproximadament 250 mil·lèsimes de segon.). els elements que finalment es transfereixen en la memòria operativa seran aquells els quals la persona presti atenció.

-         El magatzem ecoic, per la seva part, manté emmagatzemats estímuls auditius fins que el receptor hagi rebut la suficient informació per poder processar-la definitivament en la memòria operativa.

MEMÒRIA A CURT TERMINI( memòria operativa, memòria funcional):

La memòria a curt termini, reté la informació entre 15 i 30 segons i pot durar varis minuts si hi ha repetició. És el maneig de la informació que passa per la interacció de  l’individu amb el mitjà ambiental. Només una centèsima part de la informació sensorial pot ser emmagatzemada; i d’aquesta, només una vigèsima part és emmagatzemada en forma estable i a curt termini durant un temps suficient com per poder utilitzar-la. Per aquesta raó, amb freqüència se l’anomena memòria funcional. Quan una persona perd la memòria a curt termini, només recorda els successos del passat, però no aconsegueix recordar els successos dels últims minuts. Les funcions generals d’aquest sistema de memòria embarquen la retenció de la informació, el recolzament de l’aprenentatge de nou coneixement, la comprensió de l’ambient en un moment donat, la formulació de metes immediates i la resolució de problemes.

MEMÒRIA A LLARG TERMINI ( memòria remota):

És l’emmagatzemen de la informació per dies, setmanes i anys. És un emmagatzemen de records que no s’utilitzen en el moment però que potencialment poden recuperar-se. La memòria a llarg termini permet viure de manera simultània en el passat i en el present. És l’estructura en la que s’emmagatzemen  records viscuts, imatges, conceptes, estratègies d’actuació, etc. Quan les persones perden la memòria a llarg termini, es tornen incapaces de recordar successos del passat. Aquesta memòria té una capacitat il·limitada i es divideix en memòria declarativa i memòria processal. 

-         DECLARATIVA: es divideix en memòria semàntica i memòria episòdica.

·        Semàntica: és un magatzem de coneixements sobre els significats de les paraules i les relacions entre aquests significats, construint una espècie de diccionari mental. L’organització en aquesta memòria segueix una pauta conceptual, de manera que les relacions entre els conceptes s’organitzen en funció del seu significat. Els esdeveniments que aquesta memòria  posseeixen una capacitat inferencial i és capaç de manejar i generar nova informació que mai s’hagi après explícitament, però que es troba implícita en els seus continguts (entendre el significat d’una nova frase o concepte utilitzant paraules conegudes.)

·        Episòdica: representa esdeveniments o successos que reflecteixen detalls de la situació viscuda i no solament el significat. L’organització dels continguts està subjecta a paràmetres espai – temps; això són els esdeveniments que es recorden i representen els moments i el lloc en que es van presentar. Els esdeveniments emmagatzemats en aquesta memòria són aquells que han estat explícitament codificats. 

-         PROCESSAL: serveix per emmagatzemar informació sobre procediments i estratègies que permeten interactuar amb el medi ambient; és l’aprenentatge de diferents tipus d’habilitats, l’execució de les quals és de manera inconscient o automàtica. L’aprenentatge d’aquestes habilitats s’adquireix de manera gradual, principalment a través de l’execució i la retroalimentació. El grau d’adquisició d’aquestes, depèn de la quantitat de temps emparat a practicar-les, així com el tipus d’entrenament que es dugui a terme.

.

Fenomenologia dels Estats Modificats de Consciència (ECM)

Quan parlem d’estats modificats de consciència fa referència a les alteracions que tenim el es diferents àrees quan prenem algun tipus de substància.

Aquestes alteracions es produeixen canvis en cinc àrees:

1. Percepció :

·        Visuals: visió borrosa, distorsió de les coses, canvis en els colors, etc.

·        Auditives: no solen ser tan intenses com les visuals, augmenta l’agudesa, la música es percep més bonica....

·        També hi ha canvis en les gustatives i tàctils, canvia la consciència del cos, la gravetat, la sensació de pes; alteracions del sentit del temps, que s’accelera i sembla que hagin passat mesos, o va molt lent o s’atura

2. Pensament : en el seu procés normal hi ha una forma lògica, lineal. Sota un EMC falta la seqüència de pensaments, salta, es torna associatiu, de vegades no es controla per tantes associacions i idees desorganitzades; per exemple, es torna molt difícil escriure sota un enteògen. També hi ha canvis en la memòria: s’obliden coses, i es poden recuperar altres com per exemple de la infància. També afecta el contingut del pensament

3. Estat afectiu . Hi ha més intensitat i profunditat emocional. Pot haver eufòria però també desinterès, por, pavor, depressió. Es poden donar experiències

transcendentals: es traspassa una barrera on s’experimenten coses noves amb un augment de l’afectivitat. Per això certs enteògens tenen atractiu entre gent que els usa malament (per exemple a les discoteques, o joves que no tenen maduresa) generant situacions de depressió, pànic o suïcidi.

4. Conducta . Pot generar una actitud de calidesa i cooperació. Segons la personalitat també d’aïllament, introversió i angoixa. En personalitats paranoides pot desencadenar agressivitat verbal o física.

5. Estructura psicodinàmica . Es produeix una ruptura dels mecanismes de defensa i de repressió. Això pot portar a reminiscències de la infantesa amb una regressió a moments satisfactoris o traumàtics guardats a dintre que han creat el patrons de conducta que ens relacionen amb els altres.

En tota experiència de EMC cal distingir tres aspectes fonamentals que la componen i li donen intel·ligibilitat:

1. El tipus de substància (LSD, mescalina, aiahuasca, MDMA, peyote...). Només determina una tercera part de l’experiència

2. Setting : El context en el que s’esdevé l’experiència. És a dir, si està ritualitzat (per exemple, l’Església del Santo Daime, o els xamans...) o no hi ha ritual (per exemple “m’ho va passar un amic a una discoteca...”). El context determina una altra tercera part de l’experiència.

3. Set : L’individu que consumeix la substància: la seva biografia, estat anímic,

caràcter (introvertit o extravertit, per exemple), cultura, edat, intel·ligència,

maduresa... Determina també una tercera part de l’experiència.

És una informació bàsica però penso que està explicada d'una manera molt clara que ajuda entendre el que passa en cada un dels estats .

Roser

TEORIA DE L’AUTODETERMINACIÓ

L'altre dia a classe vam comentar la teoria de l'autodeterminació de Deci i Ryan. Em va semblar interessant per això he buscat una mica d'informació sobre de que parla la teoria. 

Aquesta teoria determina en quina mesura les persones s’involucren o no lliurament en la realització d les activitats, tenint en compte una seria de mecanismes psicològics reguladors de la conducta, i buscant en la mesura del possible una major orientació cap a la motivació autodeterminada. Aquesta teoria analitza el grau en que les conductes humanes són voluntàries o autodeterminades, és a dir, el grau en que les presons realitzen les seves actuacions a nivell més alt de reflexió i es comprometen a les accions amb un sentit d’elecció

La Teoria de l'Autodeterminació integra un conjunt de subteories entre les que destaca la Teoria de les necessitats psicològiques bàsiques, segons la qual el comportament humà està motivat per tres necessitats psicològiques universals que semblen ser essencials per al funcionament òptim i el benestar de les persones. Aquestes necessitats són:

• Autonomia: Aquesta necessitat fa referència als esforços de les persones per ser agents, per sentir-se l'origen de les seves pròpies accions i tenir veu o força per a determinar el seu comportament. Es tracta d'un desig d'experimentar un “locus” de control o de causalitat intern. Les persones autodeterminades es perceben a elles mateixes com iniciadores de les seves pròpies accions, seleccionen les seves metes i escullen un curs d'acció que les dugui a aconseguir-les
• Competència: La necessitat de Competència es refereix a la motivació que senten els individus d'experimentar eficàcia personal en la realització de les accions i tasques triades. Les necessitats per la competència porten a les persones a buscar desafiaments òptims per les seves capacitats i intentar mantenir i millorar les habilitats. La competència no es  una habilitat aconseguida sinó un sentit de confiança i efectivitat en l’acció
• Vinculació/relació amb els altres: Aquesta necessitat fa referència a l'esforç per relacionar-se i preocupar-se pels altres, així com sentir que els altres mantenen una relació positiva i autèntica cap a un mateix.

Aquestes necessitats, són necessitats naturals dels essers humans que s’apliquen a totes les persones. En la mesura que les necessitats són satisfetes contínuament, les persones funcionaran eficaçment i es desenvoluparan de una manera saludable, però en la mesura que no s’aconsegueixin aquestes necessitats les persones mostraran malalties o un mal funcionament. En la teoria de l’autodeterminació, les necessitats constitueixen els mediadors psicològics que influiran en els tres principals tipus de motivació que a la vegada, influiran sobre la personalitat, els aspectes afectius, etc.

Una altra contribució important de la Teoria de l'Autodeterminació és la subteoria de la Integració organísmica. Els autors de la Teoria distingeixen entre diferents nivells d'autonomia i de regulació motivacional de manera que la conducta pot estar intrínsecament motivada, extrínsecament motivada o desmotivada.

La Motivació Intrínseca pot referir-se al coneixement, a l'assoliment o a la recerca d'experiències estimulants.

• La Motivació Intrínseca cap al coneixement fa referència al fet de realitzar una activitat pel plaer que s'experimenta mentre s'aprèn, s'explora o s'intenta comprendre quelcom nou.
• La Motivació Intrínseca cap a l'assoliment pot ser definida com el compromís amb una activitat pel plaer i la satisfacció que s'experimenta quan s'intenta superar o arribar a un nou nivell.
• La Motivació Intrínseca cap a les experiències estimulants té lloc quan algú s'involucra en una activitat per divertir-se o experimentar sensacions estimulants i positives derivades de la pròpia dedicació a l'activitat.

Motivació Extrínseca la conducta adquireix significat perquè està dirigida a una fi, com la consecució de recompenses, l'evitació de càstigs o d'emocions negatives, i no per ella mateixa. Es tracta d'un constructe multidimensional en el qual es distingeixen diverses categories de menor a major nivell d'autodeterminació:

• Regulació Externa: Es com el fet de realitzar una activitat o tasca per a rebre recompenses o evitar un càstigs.
• Regulació Introjectada: L'individu comença a internalitzar les raons de la seva acció però la seva conducta encara no està autodeterminada, ja que està regulada per la voluntat d'evitar sentiments negatius com la vergonya o la culpa, o d'experimentar sentiments positius com l'orgull o el reconeixement dels altres.
• Regulació Identificada: És el tipus de motivació extrínseca més autodeterminada ja que l'individu valora la seva conducta i la porta a terme perquè creu que és important i està d'acord amb els seus valors personals i les seves metes.

La desmotivació  té lloc quan no es percep contingència entre les pròpies accions i les seves conseqüències, i és llavors quan l'individu no està ni intrínseca ni extrínsecament motivat l'única cosa que sent és incompetència i incontrolabilitat.

Espero que l'informació us serveixi d'ajuda per entendre millor la teoria.

Bon cap de setmana llarg!

UN MÓN FELIÇ

L’altre dia a classe va sortir el tema d’un món feliç de Aldous Huxley. Jo no m’he llegit el llibre però en el segon any de carrera em vaig llegir “El Fin del Hombre”  que és un llibre que parla sobre “Un món feliç”. Per aquest motiu us volia fer un petit resum  de que parla “Un món feliç” i plantejar algunes petites reflexions.

El llibre s’imagina una societat que utilitza la genètica i el clonatge per el condicionament i el control dels individus. És un llibre que tracta sobre la biotecnologia, la gestació d’éssers humans in vitro; la droga soma que provocarà una felicitat instantània en les persones; el sensorama, en el qual es simulaven les sensacions mitjançant la implantació d’electrons, i la modificació de la conducta a través de la repetició constants i, si aquest mètode fallava, administraven diverses hormones artificials. Tots aquests elements en parla el llibre, el qual encara no s’ha comprovat tot i que moltes de les tècniques imaginades per Huxley en el 1932, com la fecundació in vitro, els fàrmacs psicotròpics i l’enginyeria genètica per  la producció d’éssers humans, ja estan aquí, o si més no, molt a prop.

En un “un món feliç” el mal no hi és present perquè ningú pateix dolor de fet, és un món on tots obtenen el que desitgen.  En aquest món s’han abolit les malalties i el conflicte social. Tampoc existeix la depressió, la bogeria, la soledat o l’estrès emocional. El sexe és satisfactori i es troba amb facilitat. Hi ha inclús un ministeri de govern dedicat a garantir que el pas del temps entre l’aparició d’un desig i la satisfacció d’aquest sigui el mínim possible. Ningú es pren la religió en serio, ningú és introvertit ni desitja coses que no corresponguin. De totes maneres ningú, excepte al protagonista, Jonh el salvatge, troba a faltar aquestes coses, ja que tots estan sans i satisfets.

Havent fet un petit resum del llibre ens podríem preguntar que és el que falla en aquest món, ja que a simple vista sembla molt bonic però si et pares a pensar , crec que fallen moltes coses. 

Potser els personatges de “Un món feliç” estan sans i satisfets però han deixat de ser humans. Ja no s’esforcen ni tenen aspiracions, no estimen, no experimenten dolor, no afronten difícils eleccions morals, no tenen família, no fan res del que tradicionalment s’associa a l’ésser humà. Ja no tenen les característiques que ens atorguen dignitat humana. En realitat, ja no existeix el gènere humà, ja que la gent ha estat engendrada pels controladors en castes individuals tant diferents entre ells com els humans dels animals. Els seus mons s’han tornat anti naturals perquè la naturalesa humana ha estat alterada. Els individus deshumanitzats de “Un món feliç” no són desgraciats ja que no són conscients de la seva deshumanització i, encara que en fossin conscients, no els importaria.

Què us sembla? Penso que ha de ser un llibre molt interessant sobretot per reflexionar sobre la naturalesa humana i sobre els valors del éssers humans.

Espero que us hagi agradat i hagi despertat la curiositat algú per llegir el llibre.

Fins aviat.  

Roser Grabuleda.